Un dels trets més rellevants de la societat catalana és la seva realitat sociodemogràfica, que es caracteritza per un envelliment progressiu de la població. Aquest allargament de l’esperança de vida és fruit d’avenços socioeconòmics, biomèdics, culturals i educatius que han fet possible que la gran majoria de persones grans es mantinguin dins dels paràmetres d’un envelliment actiu i positiu. Tanmateix, aquest allargament de la vida pot anar acompanyat d’una presència més elevada de morbiditat i discapacitat que fa que les persones grans esdevin guin més vulnerables.

D’altra banda, sota la imatge de progrés que expressa l’envelliment, pot aparèixer una realitat moltes vegades soterrada, el maltractament. Una amenaça greu, especialment per a les persones grans vulnerables amb edats avançades, que és poc reconeguda i molt oculta socialment. Els maltractaments que les persones grans pateixen per part de les persones cuidadores, familiars, institucions i altres, constitueixen una important font de trastorns per a la persona gran que els pateix, tant de tipus físic com psíquic i emocional.